El Blog
16.Mar.2015
The High Line (I)
Una de les intervencions paisatgístiques més interessants que hem tingut ocasió de veure en els últims anys és la de The High Line a Nova York. Es tracta d'un parc urbà construit sobre el viaducte d'una antiga via de tren de transport de mercaderies que estava destinada a la seva demolició després que quedés en desús des del 1980 i que, gràcies a una iniciativa ciutadana, aplegada en una organització anomenada Friends of the High Line, que es va mobilitzar amb aquest objectiu, ha estat aprofitada com un original i impactant espai verd elevat sobre el nivell dels carrers. Ubicat al West Side novaiorquès, en el Meatpacking District, un dels barris de moda de la ciutat americana, ocupa més d'un quilómetre i mig d'allargada, i s'ha convertit en un dels principals atractius de Manhattan, tant pels habitants de la ciutat com pels turistes.

El primer sector es va obrir l'any 2009, una segona part es va obrir el 2011 i encara està pendent un tercer sector que completarà el parc. El disseny del parc va ser el resultat d'un concurs internacional de projectes al qual es varen presentar paisatgistes i arquitectes de tot el món. Els guanyadors varen ser James Corner Field Operations and architecture firm Diller Scofidio + Renfro James i altres col•laboradors, que han portat a terme un magnífic projecte que ha integrat a la perfecció els elements pre-existents (l'estructura del viaducte i algunes de les vies del tren) amb mobiliari urbà i, és clar, les plantes, distribuides en parterres i espais que han reconvertit el viaducte en un parc molt freqüentat. En la nostra darrera visita, el mes de novembre, tot i el fred que ja es començava a notar a Nova York, l'afluència de visitants era impressionant.

L'alçada de The High Line sobre el nivell dels carrers (nou metres) permet, a més, tenir unes magnífiques vistes de la ciutat: d'una banda en direcció al centre, amb una visió perfecta de l'estructura de carrers i una estampa dels seus edificis més emblemàtics, amb l'Empire State Building que sembla a tocar, i de l'altra banda, sobre el riu Hudson. Per pujar a The High Line hi ha diferents accessos distribuits al llarg del seu recorregut que permeten una fàcil accessibilitat per qualsevol punt.

En un proper post parlarem de les plantes que s'hi han utilitzat.
 
18.Jun.2013
Els rosers antics: ara i aquí
Els rosers es cultiven per l'home des de fa segles. Des del segle XVI hi ha constància del seu cultiu per part dels holandesos i al segle XIX a França es va viure un autèntic “boom” d'aquesta afició. I així fins als nostres dies.

Avui es considera un roser com antic els obtinguts abans de l'any 1920. Tot i la seva antiguitat, el cert és que assistim a una recuperació d'aquests rosers en els nostres jardins.

Però, quines són les diferències entre els rosers antics i els moderns?

Pel que fa a la floració, s'ha criticat dels rosers antics que n'hi ha moltes varietats que tenen una sola floració, encara que, per contra, es tracta d'una floració espectacular. Ara bé, no és menys cert que hi ha moltes varietats de rosers antics que són reflorescentes, com el “Comte de Chambord”. Per altra banda, no hem d'oblidar que hi ha algunes espècies que floreixen a l'hivern, quan solament unes poques plantes estan en flor.

Els rosers antics ens ofereixen un ampli ventall de formes i aromes, per contraposició als moderns de formes molt iguals i la majoria de vegades sense perfum. En obrir la rosa, les modernes, els seus pètals s'obren per fora, mentre que els antics, pel contrari, tenen els pètals cobrats per dins. A més tenen molts més pètals, com “Aloha” que en té més de seixanta.

El perfum dels rosers antics, perceptible sense necessitat d'acostar la flor al nas, és una característica essencial que donarà personalitat al nostre jardí o terrassa.

L'evolució en el cultiu de roses ha permès l'obtenció de molts colors nous, però els sensuals colors pastissos dels rosers antics, des del blanc del “Lina” fins al taronja del “Bonita”, passant pel rosa pàl•lid del “Clair”, fa molt fàcil la combinació equilibrada.

Un altre dels avantatges dels rosers antics respecte dels moderns és la seva resistència i el baix manteniment que requereixen.

Un jardí ben dissenyat assegura un atractiu durant tot l'any, i no només durant l'època de flor. El roser antic té a favor seu la gran abundància de les seves fulles, durant gairebé tot l'any (en alguns llocs de clima molt suau hi ha varietats que són semi-persistents).

A Tortadès Garden Center podeu trobar rosers antics de la col·lecció Renaissance cultivats pels prestigiosos vivers Poulsen Roser A/S.
 
17.Apr.2013
Les gramínies
Com en qualsevol altra activitat, la jardineria i el paisatgisme també estan sotmesos a les modes, els gustos i els costums de cada moment.

Pel que fa a les plantes que utilitzem en els nostres jardins i terrasses, des de fa uns anys i seguint influències que tenen el seu origen en els Estats Units, cada vegada s'usen més les gramínies ornamentals, ja sigui per raons purament estètiques ja sigui per raons pràctiques, ja que son plantes que requereixen poc manteniment i tenen necessitat d'un reg escàs.

La seva utilització en el jardí proporciona un aspecte en volum i estructura molt particular. Són ideals per a formar masses vegetals, combinant adequadament les espècies en funció de les altures, els colors i les formes de cada una d'elles, tenint en compte la seva interessant evolució de color amb el pas de les estacions de l'any.

Tot i la seva novetat, avui és possible trobar en els centres de jardineria moltes espècies de gramínies que s'adapten perfectament al nostre clima i, per tant, que podem fer servir en els nostres jardins i terrasses. Des dels blaus de la festuca glauca o la perovskia atriciplifolia, fins el color púrpura dels pennisetum setaceum rubrum, passant pels verds dels myscanthus, tenim una amplíssima varietat que donarà al vostre jardí o terrassa un aspecte original i modern.